Programació Altres

Estimada Consellera Bassa:
Permeteu-me en primer lloc que us demani permís per tutejar-vos en aquesta carta per a vos, consellera, però que és, alhora, un editorial públic.

Ara fa poc més d'un any que ens vas visitar al Casal Cultural de Mollet. Era pel juny del 2017. Vas passejar per Mollet, vas signar al nostre Llibre d'Honor i vas escoltar detalladament el nostre model de Casal, regalant-nos una floreta que ens esperona a continuar per aquest camí: "El Casal Cultural de Mollet és el model de Casal que volem per a tota Catalunya". Et vam explicar que fem un Casal obert a la cultura tradicional i popular, a la cultura en el seu sentit més ampli, integrador amb els nouvinguts, amb esperit ecològic, intergeneracional amb activitats per a totes les edats, assistencial especialment per a la tercera edat, que és paraigua d'entitats i lloc de reunió de col·lectius molletans actius i rebels, compromès amb el país, basat en el voluntariat, en els seus òrgans rectors...

Te'n recordes? Tu anaves amb aquella jaqueta vermella tan cridanera, reflex dels teus valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. Eres feliç i riallera....
T'he de confessar que hi ha dies que vull ignorar deliberadament que ara ets a la presó perquè em sento bé ignorant la realitat. Però la trista imatge del Puig de les Basses de Figueres s'imposa aviat i ens mou a acompanyar-te als sopars davant la presó cada dimarts, per sentir-nos més a prop teu.

Vull que sàpigues, estimada Dolors que em faig ressò de la indignació de molts socis del Casal davant del teu empresonament injust i de tots els altres presos polítics.
No entenem que el fet que un Govern, legítimament elegit, pregunti l'opinió dels ciutadans a través d'un referèndum sigui il·legal.
No entenem que la justícia espanyola sigui diferent de la justícia europea, i allò que aquí consideren delicte a Europa no ho sigui.
Vull que sàpigues, estimada Dolors, que des del Casal aportarem la máxima capacitat de coordinació construint estratègies compartides per assolir nous primers d'octubre, tantes vegades com calgui, perquè ja no hi ha marxa enrere.

Em preocupa, estimada Dolors, que l'unionisme fomenti la violència per excitar els sentiments espanyolistes de ciutadans amb baix nivell formatiu, extenent l'estratègia de la por, fent passar per violents els pacífics i volent crear fractura social on, tu i jo sabem que no n'hi ha.

Vull que sàpigues, estimada Dolors, que "convertirem la teva ràbia en esperança, la teva por en força i la teva tristesa en paciència i alegria" sempre pacíficament, tal com tu ens has demanat.

Vull que sàpigues, estimada Dolors, que des de la cultura també tenim la rebel·lió com a deure i que continuarem sumant més persones en aquest model cultural de Casal, actuant sempre pacíficament, però amb la convicció clara d'avançar cap a un país més lliure, igualitari, i pròsper per a tothom, tal com tu ens has ensenyat!

Et volem a casa, Dolors, lliure i riallera, a tu i a tots!

Una abraçada ben forta des del Casal de Mollet.